ENG Design of the trophy for The Polinyà Sport Night 2014.
La Nit de l’Esport is one of the most expected events in the city of Polinyà, Barcelona. This year, the city council has entrusted me to design the trophy which honors the most outstanding athletes in Polinyà.
From the begining I thought in something related to sport, something with soul and that wasn’t the trophy for reaching the finish line, but something that gives you the momentum to move forward. A baton of wood ash, laser engraved with the logotype of La Nit de l’Esport, Polinyà 2014, and with a hole in one of its buts that contained the athlete’s diploma.
I talk with the ébéniste Oscar Duran of Woodoocycles to propose him to made twenty of this trophies, and he was in it from the first minute. The result, twenty handcrafted trophies with soul in each one of them.

CAT Disseny del Trofeu de La Nit de l'Esport de Polinyà 2014.
La Nit de l'Esport és un dels esdeveniments més esperats de la ciutat de Polinyà, Barcelona. Aquest any, l'Ajuntament de la ciutat ha confiat en mi per al disseny del seu trofeu, que honora els atletes més destacats de la ciutat. Des de l'inici vaig pensar en una peça relacionada amb l'esport, una peça amb ànima, que no fos el trofeu per arribar a la meta, sinó alguna cosa que et donés l'impuls per seguir endavant. Un testimoni de fusta de freixe, gravat amb làser amb el logotip de la Nit de l'Esport, Polinyà 2014, que jo mateix vaig dissenyar, i amb una cavitat en un dels seus extrems que contingués el diploma de cada atleta. Vaig parlar amb l'ebenista Oscar Duran de Woodoocycles per proposar-li la manufactura de vint d'aquests trofeus, i es va implicar des del primer moment. El resultat, vint trofeus fets a mà amb ànima pròpia.

CAST Diseño del trofeo de La Noche del Deporte de Polinyà 2014.
La Nit de l'Esport es uno de los eventos más esperados de la ciudad de Polinyà, Barcelona. Este año, el Ayuntamiento de la ciudad ha confiado en mí para el diseño de su trofeo, que honora a los atletas más destacados de la ciudad. Desde el inicio pensé en una pieza relacionada con el deporte, una pieza con alma, que no fuese el trofeo por llegar a la meta, sino algo que te diera el impulso para seguir adelante. Un testigo de madera de fresno, grabado con láser con el logotipo de la Nit de l’Esport, Polinyà 2014, que yo mismo diseñé, y con una cavidad en uno de sus extremos que contuviera el diploma de cada atleta. Hablé con el ebanista Oscar Duran de Woodoocycles para proponerle la manufacturación de veinte de estos trofeos, y se implicó desde el primer momento. El resultado, veinte trofeos hechos a mano y con alma propia.




 Esbossos: www.cal42.cat

 Foto: woodoocycles

 Foto: woodoocycles

Foto: woodoocycles
Disseny del cartell per la pel·lícula de la Neus Ballús, La Plaga.

Fa uns quatre anys la Neus Ballús em va començar a parlar del seu propòsit de filmar el seu primer llargmetratge. Va ser llavors quan em va encarregar que pensés en el cartell d’aquesta pel·lícula. Per mi, més que un encàrrec, va ser un regal. Vam començar dissenyant el dossier per poder presentar la pel·lícula a productores, canals de TV, subvencions, etc. Així és com em vaig començar a endinsar en el món de La Plaga.
Un atleta moldau de lluita lliure que ha de treballar com a pagès. Un pagès ecologista que ha de fer de mosso de magatzem a la Coca-Cola, una prostituta en hores baixes… Com diu la sinopsi: “La Plaga és una pel·lícula d'històries creuades, que ofereix un sorprenent retrat de la vida a la perifèria de Barcelona. Els protagonistes no són actors, sinó que s'interpreten a si mateixos, després d'un treball conjunt amb la directora de més de quatre anys. Aquest llarg procés li ha servit a Ballús per mostrar la incertesa i l'esperit de rebel·lia que caracteritza l'Espanya de la crisi.”
Personatges desubicats, que lluiten per sobreviure en un espai que no és el seu. Poc a poc aquesta idea va anar agafant forma: un lluitador de lluita lliure al mig dels camps de conreu de l’espai rural de Gallecs, lloc on es desenvolupa la pel·lícula. Finalment vaig pensar que aquest seria un bon icona per atreure als espectadors sense ser massa descriptiu.
Tot i que la Neus Ballús i el Pau Subirós, directora i productor de La Plaga i cofundadors de la seva productora El Kinògraf, sempre m’han donat una llibertat creativa absoluta i una confiança cega en la meva feina, quan vaig presentar-los la idea per al cartell, van mostrar alguna reserva al respecte. Després de donar-li algunes voltes i de buscar alternatives, vam deixar reposar aquesta idea durant uns dies i llavors vam veure clar que aquella era la imatge de La Plaga.
Quan va arribar el moment de fer la foto, ho vaig tenir clar, el fotògraf havia de ser el Mariano Herrera. Un dels millors fotògrafs i retratistes que conec. Versàtil, imaginatiu i resolutiu, un tot terreny de la fotografia. El bon ull del Mariano Herrera sap treure-li suc a l’escena més inverosímil, trobant la bellesa, la poesia, la màgia, en tot allò que l’envolta. Podeu veure el seu treball al web: http://www.marianoherrera.com
Mariano Herrera disparant la foto del cartell amb Iurie Timbur com a model.
6 d'octubre de 2012, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Mariano Herrera i Neus Ballús amb tres dels protagonístes de La Plaga,
Iurie Timbur, Raul Molist i Maribel Martí.
6 d'octubre de 2012, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

La directora de cinema Neus Ballús durant el rodatge de La Plaga.
30 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Claqueta de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Part de l'equip de rodatge de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Part de l'equip de rodatge de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Carrer Ferrocarril, Mollet del Vallès, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary




Disseny de samarreta pel projecte Cuarenton de Francis Rebollar.
Per a qui no sàpiga qui és David Carson, ni tingui idea de disseny gràfic dels 90's. En aquella època David Carson era basicament un surfista que li agradava el disseny gràfic i que va acabar convertint-se en el gurú-grunge de la tipografia. El paio no és que trenqués les normes de la tipografia, no es conformava pas amb això, se les passava pel folre. Al 1994 el tal Carson era el Director d'art de la revista alternativa de música RAY GUN. Doncs bé, una de les dobles pàgines que havia de dissenyar per aquesta revista era una entrevista a Bryan Ferry, que ell va considerar del tot avorrida. Per tant, no se li va ocòrrer una altra cosa que utilitzar una de les tipografies de símbols més coneguda, la Zapf Dingbats, creada pel tipògraf alemany Hermann Zapf al 1978. El resultat va ser un article il·legible, on cada lletra passava a ser un quadrat, una estrella, un triangle, etc. La gamberrada va donar la volta al món, convertint-se en un clàssic, un mite del disseny gràfic.
Per aquella època jo estudiava disseny gràfic a La Llotja, i va ser allà on vaig conéixer al Francis Rebollar. Va ser ell qui em va descobrir al David Carson, "flipàvem" amb les coses que feia. Quan fa un parell de mesos el Francis va demanar-me un disseny pel seu projecte de samarretes "Cuarentón", de seguida vaig pensar que era l'oportunitat de fer un homenatge a tots dos, al Carson i al Rebollar.
Ja la podeu encarregar clicant aquí: www.cuarenton.es