Disseny del cartell per la pel·lícula de la Neus Ballús, La Plaga.

Fa uns quatre anys la Neus Ballús em va començar a parlar del seu propòsit de filmar el seu primer llargmetratge. Va ser llavors quan em va encarregar que pensés en el cartell d’aquesta pel·lícula. Per mi, més que un encàrrec, va ser un regal. Vam començar dissenyant el dossier per poder presentar la pel·lícula a productores, canals de TV, subvencions, etc. Així és com em vaig començar a endinsar en el món de La Plaga.
Un atleta moldau de lluita lliure que ha de treballar com a pagès. Un pagès ecologista que ha de fer de mosso de magatzem a la Coca-Cola, una prostituta en hores baixes… Com diu la sinopsi: “La Plaga és una pel·lícula d'històries creuades, que ofereix un sorprenent retrat de la vida a la perifèria de Barcelona. Els protagonistes no són actors, sinó que s'interpreten a si mateixos, després d'un treball conjunt amb la directora de més de quatre anys. Aquest llarg procés li ha servit a Ballús per mostrar la incertesa i l'esperit de rebel·lia que caracteritza l'Espanya de la crisi.”
Personatges desubicats, que lluiten per sobreviure en un espai que no és el seu. Poc a poc aquesta idea va anar agafant forma: un lluitador de lluita lliure al mig dels camps de conreu de l’espai rural de Gallecs, lloc on es desenvolupa la pel·lícula. Finalment vaig pensar que aquest seria un bon icona per atreure als espectadors sense ser massa descriptiu.
Tot i que la Neus Ballús i el Pau Subirós, directora i productor de La Plaga i cofundadors de la seva productora El Kinògraf, sempre m’han donat una llibertat creativa absoluta i una confiança cega en la meva feina, quan vaig presentar-los la idea per al cartell, van mostrar alguna reserva al respecte. Després de donar-li algunes voltes i de buscar alternatives, vam deixar reposar aquesta idea durant uns dies i llavors vam veure clar que aquella era la imatge de La Plaga.
Quan va arribar el moment de fer la foto, ho vaig tenir clar, el fotògraf havia de ser el Mariano Herrera. Un dels millors fotògrafs i retratistes que conec. Versàtil, imaginatiu i resolutiu, un tot terreny de la fotografia. El bon ull del Mariano Herrera sap treure-li suc a l’escena més inverosímil, trobant la bellesa, la poesia, la màgia, en tot allò que l’envolta. Podeu veure el seu treball al web: http://www.marianoherrera.com
Mariano Herrera disparant la foto del cartell amb Iurie Timbur com a model.
6 d'octubre de 2012, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Mariano Herrera i Neus Ballús amb tres dels protagonístes de La Plaga,
Iurie Timbur, Raul Molist i Maribel Martí.
6 d'octubre de 2012, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

La directora de cinema Neus Ballús durant el rodatge de La Plaga.
30 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Claqueta de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Part de l'equip de rodatge de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Gallecs, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary

Part de l'equip de rodatge de La Plaga.
13 d'agost de 2011, Carrer Ferrocarril, Mollet del Vallès, Barcelona. Foto: xclavijoclickdiary




Disseny de samarreta pel projecte Cuarenton de Francis Rebollar.
Per a qui no sàpiga qui és David Carson, ni tingui idea de disseny gràfic dels 90's. En aquella època David Carson era basicament un surfista que li agradava el disseny gràfic i que va acabar convertint-se en el gurú-grunge de la tipografia. El paio no és que trenqués les normes de la tipografia, no es conformava pas amb això, se les passava pel folre. Al 1994 el tal Carson era el Director d'art de la revista alternativa de música RAY GUN. Doncs bé, una de les dobles pàgines que havia de dissenyar per aquesta revista era una entrevista a Bryan Ferry, que ell va considerar del tot avorrida. Per tant, no se li va ocòrrer una altra cosa que utilitzar una de les tipografies de símbols més coneguda, la Zapf Dingbats, creada pel tipògraf alemany Hermann Zapf al 1978. El resultat va ser un article il·legible, on cada lletra passava a ser un quadrat, una estrella, un triangle, etc. La gamberrada va donar la volta al món, convertint-se en un clàssic, un mite del disseny gràfic.
Per aquella època jo estudiava disseny gràfic a La Llotja, i va ser allà on vaig conéixer al Francis Rebollar. Va ser ell qui em va descobrir al David Carson, "flipàvem" amb les coses que feia. Quan fa un parell de mesos el Francis va demanar-me un disseny pel seu projecte de samarretes "Cuarentón", de seguida vaig pensar que era l'oportunitat de fer un homenatge a tots dos, al Carson i al Rebollar.
Ja la podeu encarregar clicant aquí: www.cuarenton.es



Disseny del cartell del documental de l'Eulàlia Domènech
Conxita Badia No existeix. "La música feta dona"




Conxita Badia va ser una de les soprano més destacades del s. XX.
La Guerra Civil i el Franquisme van ser decisius perquè la Conxita, com tants altres artístes i intelectuals contraris al régim vigent fossin eliminats o arraconats.
El documental de l'Eulàlia Domènech és un excel·lent treball d'investigació que recupera part de l'història de la soprano i de la memòria colectiva d'aquell temps.

Quan la Marta Canals i l'Eulàlia Domènech em van proposar participar en aquest documental creant l'imatge del cartell, no ho vaig dubtar ni un moment i em vaig endinsar juntament amb elles en el món de la Conxita Badia.
El procès de creació va ser molt ràpid. Després de visionar vàries vegades el documental em va quedar clar que la pasió d'aquella dona per la música i les seves qualitats excepcionals com a soprano s'havien de reflectir en el cartell amb la subtilesa i la força de la seva veu. Les paraules del compositor Narcís Bonet "Conxita Badia era la música feta dona" van ser la clau. Jo que sóc un analfabet del llenguatge musical em vaig submergir en els grafismes de les partitúres, en aquells signes i pautes per mi abstractes i sense sentit. Llavors, desfilant la partitura d'una cançó escrita per la mateixa soprano, vaig començar a jugar retallant i enganxant les línies del pentagrama, les negres, les corxees i tots els altres signes que m'anava trobant. I com si jo fos un instrument sinlenciós, vaig interpretar aquella partitura des del punt de vista gràfic per fer  emergir el retrat de Conxita Badia.
video
L'ONG del Català. Spot 20". Plataforma per la Llengua.
Un dels últims projectes realitzats com a creatiu i director d'art a l'Agència Alícia, Barcelona. Formant equip amb el Fidel del Castillo.
Productora: Take AD WayRealitzador: Marc Cubells. Producer: Xavi Admetlla.

Disseny del cartell i del flyer per a l'obra de teatre Els Pastorrats.

(asimètric}
Creació del logotip pel grup de musica de jazz fusió (asimètric}.

Cartell pel sopar solidari 2011 de l'ONG Mollet amb Cuba.





La Cuina Vermella. Creació de l'imatge gràfica d'aquest blog de cuina.

Mollet amb Cuba. Disseny del logotip per aquesta organització humanitària de Mollet del Vallès.
CRA'P. Disseny del logotip pel grup de Pràctiques de Creació i Recerca Artística.
PDG. Plataforma per la Defensa de Gallecs.
Disseny del logotip per a aquest grup ecologista del Vallès. I

PDG. Plataforma per la Defensa de Gallecs.
Disseny del logotip per a aquest grup ecologista del Vallès. II
Divendres al Jardinet I.
Disseny de l'imatge del Cicle de Música en Directe Divendres al Jardinet.

Divendres al Jardinet II.
Disseny de l'imatge del Cicle de Música en Directe Divendres al Jardinet.

L'Estel Torrat.
Disseny de l'imatge de la colla torrada de Mollet del Vallès.
FIMO.
Creació de l'acrònim FIMO per la Fira Mollet i disseny de l'identitat corporativa.



El Casal.
Imatge corporativa per a El Casal de Mollet del Vallès, Barcelona.

Moguda Perpètua.
Disseny del logotip per una de les colles que participen a la Festa Major
de Santa Perpètua de la Moguda, Vallès Oriental, Barcelona.
Daitsu. Marca d'electrodomèstics.
Disseny del logotip i l'identitat corporativa.
Defensa de Rèptils i Amfibis de Gallecs.
Logotip dissenyat per a l'associació dedicada a la preservació de la flora i la fauna de Gallecs, al Vallès Oriental.


La Pastanaga del 2011.
Amb aquesta pastanaga he volgut felicitar i esperonar a la famlia i als amics aquest any 2011. L'il·lusió, la constància, la bona feina ens ajudarà a aconseguir allò que cadascú de nosaltres ens proposem durant aquest any.
Endavant les atxes!
Esbossos de La Pastanaga del 2011.